Molt sovint s’utilitza l’expressió “tinc el canell obert”, per definir un dolor en el canell del qual se sap molt poc o res. Aquest dolor està relacionat amb diferents lesions de lligaments del canell, que pot de des d’un esquinç (que és una lesió parcial del lligament) a una ruptura completa dels lligaments. A més, hi ha altres lesions que també poden provocar dolor al canell, com les fractures. La més freqüent és la fractura d'escafoide, que en algunes ocasions no consolida, i provoca el que s'anomena una pseudoartrosi d'escafoide. Aquest és un tema del que no es parlarà en aquest article.
Com es produeix una lesió de los lligaments del canell?
El mecanisme de producció d’aquesta lesió habitualment és una caiguda sobre la mà, però també pot produir-se per traumatismes directes sobre el canell. Segons la posició de la mà i de l’avantbraç en el moment de la caiguda o del cop, es produiran lesions de lligaments diferents, els quals poden produir uns símptomes semblants, però que el tractament pot ser molt diferent.
Quins són els símptomes del “canell obert”?
El principal símptoma és el dolor en el canell, especialment quan es realitza un esforç. El dolor sovint es difícil de localitzar, essent freqüent que es refereixi un dolor “dins del canell”, i que al tocar el canell no es pugui localitzar exactament.
Segons el tipus de lesió, la localització del dolor és diferent. Per exemple, una lesió del lligament que uneix l’escafoide amb el semilunar, sol provocar un dolor en la part dorsal del canell, en el cantó del polze, mentre que una lesió del fibrocartílag triangular, sol produir dolor en la part dorsal, en el cantó del dit menovell.
Un altre símptoma habitual és la pèrdua de força. Aquesta es produeix perquè al aixecar un pes o realitzar un esforç, degut a que el lligament no està en bones condicions, no és capaç de transmetre aquesta força, i provoca dolor.
En algunes ocasions, sobre tot quan hi ha una lesió completa dels lligaments i els ossos del carp estan desalineats, pot existir una disminució de la mobilitat del canell.
Com es diagnostica el “canell obert”?
El diagnòstic es fonamentalment clínic, per exploració física del canell. Per això és necessari un cirurgià de mà experimentat pel diagnòstic, doncs hi ha nombroses estructures anatòmiques que poden provocar dolor en el canell, i només una exploració física minuciosa i sistemàtica permet descobrir quins lligaments podrien estar lesionats. A més de l’exploració física, es poden realitzar exploracions complementàries per confirmar o descartar el diagnòstic, como les radiografies (estàtiques y dinàmiques), o la ressonància magnètica.
Com es tracta el “canell obert”?
El tractament dependrà de quin lligament està lesionat. Si per exploració física i exploracions complementàries (quan el cirurgià de mà ho consideri necessari, com la RX o RM), no s’objectiva una lesió completa del lligament, el tractament inicial consisteix en repòs (en ocasions amb fèrules, ortesis o canelleres rígides), antiinflamatoris o modificació de l’activitat que provoca el dolor. Si passat un temps , no millora amb aquest tractament, i els símptomes justifiquen seguir amb el tractament, es pot realitzar un tractament rehabilitador. En algunes ocasiones no millora amb cap tractament, i és quan el seu cirurgià de mà li pot recomanar una operació. El tipus d’operació depèn de la lesió, però habitualment es realitza una artroscòpia de canell, que permet veure el tipus i grau de lesió dels lligaments del canell, i segons el tipus de lesió, aplicar el tractament definitiu.
En tot cas, si vostè creu que pot tenir el “canell obert”, no dubti en demanar cita amb algun dels especialistes en cirurgia de mà que formen IBACMA, l’Institut Balear de Cirurgia de Mà. Ells el podran aconsellar i proporcionar el millor tractament per a vostè.
Tots els artícles